sábado, 26 de marzo de 2011

Recomanació: Gétatchèw Mèkurya, The Ex & Guests - Moa Anbessa


Hi va haver un temps que ells van dominar la terra, des dels seus sorrals i les seves casetes de fang. Descalços, amb la pell adobada pel sol i l'intempèrie. No els calia massa més per vestir-se. Els oasis i els estanys els feien el favor de mudar-los quant tocava. No tenien deus omniscients que els donessin la tabarra ni palaus grandilocuents a on refugiar-se. Quan tenien por, simplement cantaven o feien soroll. Com quan s'enamoraven. O desitjaven sotmetre el mon. Quatre plomes colorides, un tapall. amb la seva cridoria infernal resolien problemes i diferències.



Quan els van sotmetre aquells dimonis blancs que deien venir en to de pau, es deixaren fer. Van donar-los els tresors que per a ells no eren mes que pedres de colors. No creien en les possessions ni les propietats. Havien arribat sense res i marxarien amb les mans buides. L'unica riquesa era la seva ànima. I els peus amb els que podien derrotar qualsevol tempesta de sorra.



Un cop van dominar-los pel fuet i els grillons, se seguien sentint lliures. Amb un somriure als ulls que feia mal de veure. Amb aquella mirada groga carregada amb llunes d'altres temps. Amb les plantes dels peus tan blanques com la pell dels seus captors, mentre la pell brillava tan negre com el fuet que els espetegava a l'esquena quan s'aturaven a descansar.

Llavors algú va recordar que Etiopia existia. Bressol del homo sapiens. Àfrica.
Va ser el moment de respetar la diferència racial. A ells tant els hi feia la descoberta. El que volien era tornar a despullar-se, a cridar i a cantar. Com si fos el primer dia de la resta de la seva vida.

No hay comentarios: