martes, 19 de abril de 2011

Lee Hazlewood - L'ombra allargada del cowboy




Lee Hazlewood

9 de juliol de 1929
4 d'agost de 2007

Una mina musical treballant sempre a l'ombra (i per l'ombra), un talent en mans d'altres, la història d'un discjòquei radiofònic convertit en compositor d'èxits mundials impensables, per la gràcia de la seva Texas natal, per la Nancy Sinatra (i el seu pare, Frank), per la Suècia glaçada. Pel seu caràcter explorador. I, naturalment, pel bon gust innat a l'hora d'escriure cançons.

Èxit nº1:



This boots are make for walking (per Nancy Sinatra)


Quan l'artista va saber que el seu càncer renal li havia guanyat la partida, va decidir que les seves cendres desapareguessin en l'illa sueca que l'havia acollit en el passat quan n'estava fart de glamur i lluentons i desaparexia del món.

Va repartir entre els amics els disc d'or i platí que havia aconseguit composant per Duane Eddy, Dean Martin o Nancy Sinatra, va fer un últim disc, es casà amb la seva promesa del moment i es preparà per morir.
Amb l'epitafi escollit - "Didn't he ramble" - va decidir que no tornaria a anar-se'n per les branques. Que, disortadament, aquest cop ja no podria fugir. Perquè l'escapada era definitiva.

Èxit nº 2



Some velvet morning (amb Nancy Sinatra)

Lee Hazlewood segueix essent a dia d'avui un gran desconegut. Perquè ell ho va voler. No encaixava en aquell món de Sinatras i Dean Martins. Preferia fugir. Investigar en sons: diu la llegenda que Phil Spector li va pispar la idea del "wall of sound". Jo crec que va ser Lee Hazlewood qui, per treure-se'l de sobre, li va acabar explicant. I així va nèixer el famós "mur de so". Un mur que li va permetre a aquest cowboy dels escenaris posar terra pel mig.

Èxit nº 3



Jackson (altre cop amb Nancy Sinatra)
(Sembla que aquest cop Lee no va poder escapolir-se de les exigències del guió)


No va aconseguir passar tan desaparcebut com volia:
Per exemple: Beck considera la veu de Lee Hazlewood tan fonamental com la de Johnny Cash: "Aquesta veu inmensa de l'experiència", diu d'ella Beck, "que no espera res a canvi de la humanitat, tret de compartir el moment d'un cigarret"



Hey Cowboy

Tot i el seu escapisme, que, pel que sembla, Hazlewood practicava fent discs de borratxos, perdedors i inadaptats, aquesta mena de psicodelia cowboy seva (va ser productor de Gram Parsons i la seva International Submarine Band) va acabar quallant en les següents generacions



Some Velvet Morning per Primal Scream

Un homenatge: Total Lee! The Songs of Lee Hazlewood (2002) Jarvis Cocker, Richard Hawley, Lambchop, Calexico, Tindersticks, Saint Etienne o Evan Dando, entre d'altres artistes, van decidir que la flama de Lee no s'apagués. Que tot aquest món seu de fugides per aerports, de lluitadors sense gaire esma, permanentment vestits amb gales de diumenge, no caigués en l'oblit.



When a fool loves a fool

No hay comentarios: