viernes, 13 de mayo de 2011

Gabriel Ferrater - Les dones i els dies


La cara

Quin injust pensament,
quin ésser de misèria
detestable
(la serp
que una roda tonant
ha aixafat, i que fa
camí tota la nit:
corda de carn ferida,
lenta i difícil, entra
a morir dins l'aurora
d'un jardí reservat,
i el matí rosa i verd
es trasbalsa que exulti
un llarg grumoll de mosques
fèrvides)
Quin horror
ara s'ha introduït
dins aquest cervellet
fàcil de vulnerar
i aquesta cara jove
s'ha fos per un segon
s'ha fos com una màscara
de cera, i m'ha fet veure
la cara ineluctable
del vell que s'hi amaga
i sap com l'odiem



Boris: Feedback nº 5

No hay comentarios: