cançons d'estiu

Anímic (Hannah 2011)
"Hannah"





El petit de Cal Eril (Sargantanes al Sol 2009)
Amic dels Animals





Lee Morgan (Cornbread 1966)
Most Like Lee






Milt Jackson & John Coltrane (Bags and Trane, 1961)
The late late blues





Alain Bashung (Fantaisie Militaire, 1998)
La nuit je mens



The Divine Comedy (Casanova, 1996)
Middle-Class Heroes






Sieben (Ogham inside the night, 2005)
Ogham the Knowledge






XTC (Black Sea, 1980)
Sgt. Rock


Cançó d'estiu:

De la platja a una plaça, banderetes de fanal en fanal. Refrescs i combinats amb talls de llimona. Becaina i acidesa, bicarbonat per lliurar-nos del foc i fer espai a la següent gresca. Unes paraules suaus en la nit calitjosa. Petons amb llengua entre el jovent acabat de fer. L'avi insisteix l'àvia que els deixi estar. Panxes satisfetes de gelat i paella. La dona que arrufa el morro quan l'home canvia de cadira, l'home que n'està tip de la sogra, com cada estiu. Els televisors atipen el personal de ximpleries; toros i melics al descobert, rosses inabastables i camises de ratlles amb el coll aixecat, raybans autèntiques, biquinis i pameles. Pell colrada i llet corporal entre una ventada de sorra i carn a la brasa. Damunt la taula, vi blanc i musclos al vapor. Riures amb mal de cap; encara hi ha qui porta les pestanyes postisses de la nit anterior. Mentrestant, la gent va picant.

Tornada de vacances

Katerine - Philippe Katerine (2010)

Philippe Katerine (Chantonnay en Vendée 1968).
Clàssic espècimen pop francès. Artista Diagonal. Collita del 60, fill musical de perillosos socials i díscols com Gainsbourg, Polnareff o Dutronc.



Net d'ideòlegs com el gran Boris Vian, artista per la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Per la barreja de gustos i colors, sense perdre de vista la provocació i l'espectacle.



Francès pels dos colzes i els quatre cantons, teatral com el music hall, carn de missatge enllaunat, d'homenatge constant, d'anís barrejat amb aigua, tall de pa amb fromage. Universal prés de Nantes.



Bien. Bidet, bipolar, bisexual, bigam, bicèfal, bípede, bífid, binari, bifocal, bigotut... viciós.....



Disc de 24 cançons, i de 24 clips realitzats pel baixista i amic de l'artista, Gäetan Chataigner (i protagonitzats uns quants dels vídeos, també). 24 cançons per gaudir-ne de totes les maneres possibles.



O com es deia fa ja una pila d'anys, com a mínim un al dia.

Doncs això:

enllaç

De gira con los Ramones

"La primera vez que los vi, fue en un concierto de los estudios Performance... tocaron 32 canciones en 15 minutos y todos nos quedamos mirándonos los unos a los otros. ¿Qué había sido eso? Sucedió tan rápido que apenas nos dimos cuenta de qué había ocurrido"
Bob Gruen (fotógrafo)

"Las conversaciones con Joey eran limitadas. Daba respuestas rápidas. Más tarde se abrió un poco, pero no mucho. Era cordial pero no decía demasiado".
Chris Franz (Talking Heads)

"A mi me odiaban. No le importaba a nadie. Para estar en los Ramones tenías que ser un miserable" Dee Dee Ramone (bajista)



"Un ejemplo de la negativa de Johnny a cambiar era su corte de pelo. Era muy remilgado con su pelo. Nunca se lo cortaba estando de gira"
Monte A. Melnick (Road manager de The Ramones)

"Tocamos nuestro repertorio de 20 o 30 minutos y ¡BAM! se acabó.... Estaban todos esos leñadores fornidos, tirándonos botellas porque no habíamos tocado suficiente. Nos escurrimos por la puerta trasera. Fue una situación difícil.
Monte A. Melnick (Road manager de The Ramones)


"El rock'n'roll estaba hecho para punks desde que comenzó a mediados de los 50's. Punk es tan solo rock rebelde para todos los chavales, no una pandilla de viejos tocando para las madres y los padres"
Johnny Ramone (guitarra)




"Nunca tuvimos un accidente. En 22 años rara vez nos multaron"
Johnny Ramone (guitarra)

"Los Ramones no causaron demasiados estragos en los hoteles, principalmente porque debían pagar los destrozos. No éramos Led Zeppelin, que disponía de un extra de diez de los grandes para desembolsar si alguien se cargaba una habitación. Los Ramones aprendieron deprisa que lo que se rompía se pagaba".
Monte A. Melnick (Road manager)

Llum d'agost

un article
"Tot és política dissortadament" - Ernest Sena

Tants anys lluitant per la separació de poders, perquè la cosa pública i els seus servidors s'ho acabin menjant tot. Reformulem la democràcia i la política. D'acord. I, amb nosaltres, què fem? Perquè som els ciutadans, els principals responsables: D'haver-ho permès: votant a qui tots sabem, o no votant. Hipotecant el nostre futur, gastant el que no tenim. Acceptant les seves factures sense la més mínima resistència.

Mark Stewart & Maffia - "The lunatics are taking over the asylum"


Un disc

Matana Roberts - Coin Coin chapter one: Gens de couleur libres (2011)

Matana Roberts, experimentada saxofonista de Chicago, aplica a la seva música el mateix esperit rapsoda de Charles Mingus per tornar-nos al jazz més visual. Trencant o saltant barreres, amb tota una big-band penjada a l'esquena, l'artista opta pels carrers foscos que circulen paral·lels a les grans avingudes lluminoses. A la manera de Mingus, Matana fa sonar el fuet de l'esclavatge per damunt les nostres orelles, tot recordant-nos que no fa tant dels grillons, les cadenes i la segregació dalt d'autobusos de dos colors. De la mateixa manera que ells van fer per defensar-se, Matana planta cara a l'abús a base de gospel, dixie, l'exorcisme del free-jazz; amb la veu, l'aire dels pulmons, el tempo dels dits. Amb el coure dels instruments.

el disc

Un clip:

Omodaka: Hietsuki Bushi

Històries entre mill i arrossars




Un llibre


Lev Tolstoi - Guerra y Paz
"Como cobertura bajo el fuego enemigo, tal y como contaba a Pierre el príncipe Andréi: había quien hacia cestitas de mimbre, quien construía, quien ponía vallas a las casas, quien reparaba las botas. Era demasiado horrible estar bajo las balas para no hacer nada. Era demasiado horrible estar bajo la vida para no hacer nada. Y Pierre necesitaba hacer algo. Y lo hizo. Manteniendo vivo únicamente de la masonería el misticismo, leía y leía libros de autores místicos. Descansaba de la lectura y las ideas entregándose a la charlatanería en los salones y en el club. Después de comer y hacia la noche, bebía bastante. Para Pierre, la necesidad de beber vino residía de nuevo en la coincidencia de dos motivos antagónicos que confluían en uno: beber vino comenzó a ser para él una necesidad acuciante. (...) Al mismo tiempo, solamente cuando se bebía un par de botellas percibía que el terrible y complicado nudo de la vida no era tan pavoroso."

Una expo:

Brangulí Barcelona 1909 - 1945
CCCB