martes, 8 de noviembre de 2011

Francis Scott Fitzgerald - Tendra és la nit


"Dóna'm un heroi i te'n faré una tragèdia".
En aquest cas el pobre desgraciat es el doctor Richard "Dick" Diver. Psicòleg que sucumbirà als encants del seu ego, a l'entorn femení i a la geografia de l'amor. També per ambició. Mort lenta, bullit en el caldo de cultiu de les seves investigacions.

& & & & & & & & & &

"Però Dick Diver era el més complet. Ella l'admirava en silenci. La seva complexió era rogenca i colrada de sol, així el cabell curt, una fina sendera de la qual lliscava braços i cames avall. Tenia ulls d'un blau dur i esclatant i el nas era més aviat punxegut i mai no hi havia el menor dubte de cap on devia mirar o amb qui parlava... La seva veu, amb alguna dolça melodia irlandesa arrossegant-s'hi, afalagava el món, i, tanmateix, s'hi servaven capes de duresa, d'autocontrol i d'auto-disciplina, virtuts que eren les d'ella mateixa"

John Coltrane - Bessie's Blues:




Amor i negocis, barrejar-ho és un verí dels més nocius. Expressions i dites populars ho recorden. Un consell senzill per a un desafiament natural del seny. La passió com esquer, el somni de la carn. Ciència i matèria enfrontades en un duel desigual. Raó i paciència. Perquè, després dels anys, quan tot cau, què queda? De raó, no ho sabem. De paciència, ben poca cosa.

& & & & & & & & & &


"Després s'escola la tarda, amb el viatge minvant, morint de mica en mica, però tornant a revifar-se cap a la fi. Dick s'entristia de veure com minvava l'alegria de Nicole; amb tot, pera ella era una alleugeriment, car tornava a l'única llar que coneixia. No van fer l'amor, aquell dia, però quan la deixà davant la trista porta, a la ribera del llac de Zuric, i ella es va girar i se'l mirà, ell ja sabia que el problema de Nicole els pertanyia, a tots dos, per sempre més".

Mal Waldron - Status Seeking:




& & & & & & & & & &

Un retrat del futur en moviment, dels canvis sobtats, d'una condemna lenta. De la passió pret-a-porter i de la malaltia de l'amor. La relació Francis Scott i Zelda al descobert. S'intenta entendre i es mor d'incomprensió per un excés d'enigmes. Quan es fartin de la neu o del sol, uns es baixaran en marxa de la sínia. D'altres continuaran amb la comèdia.

"La frase capficà Rosemary. No podia imaginar-se els Diver vivint qualsevol mena de relació amb una societat on aquella afirmació -car de fet era una afirmació- podia tenir un sentit; i, tanmateix, la sola insinuació d'aquell parer públic, que els era hostil, continuava xiulant a la seva orella. 'Ja no els volen rebre enlloc'. S'imaginava Dick pujant l'escala d'una casa rica i oferint la seva targeta i un majordom que li deia: 'Ja no us volem rebre mai més'; i, aleshores, fer una llarga desfilada per una luxosa avinguda només per sentir-se el mateix de llavis d'un innombrable reguitzell de majordoms dels innombrables ambaixadors, ministres, chargés d'affaires..."

Hank Mobley: Funk in deep freeze:


No hay comentarios: