miércoles, 29 de febrero de 2012

Fin de febrero

Alguien entró y olvidó cerrar la puerta. Del cielo salían nubes de colores y alguna pincelada negra. Provenían de un saxofón herrumbroso que manipulaba un señor negro vestido con un traje raído. Su música trabó las puertas a silencios, a silencios las notas se precipitaron en la tierra, esparcidas como lluvia. Nos sometieron a pequeñas ráfagas, una y otra vez.... 

Shabazz Palaces - Black Up:




... semillas negras esparcidas, como el odio incoloro que pretende agitar nuestra conciencia. Registrados con dedos inquietos, como revuelven en una cuba de desperdicios, desperdicios que, a día de hoy, ya no son lo que eran. Son más. Bajo nuestras suelas el gueto ha crecido de tamaño, como una mancha de petróleo silvestre. Después de luchar contra el gueto y la discriminación, resulta que nosotros somo los primeros. Pioneros de la diferencia después de todos esas peluquerías que nos peinan el alma por igual. Finalmente hemos hecho de nuestras vidas un gueto inmenso. Que feliz que me siento...



Desgrasando
          Un poema de nuestro lírico más querido
                                       GABRIEL FERRATER

El distret

Segur que avui hi havia núvols
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres, 
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols
Que demà me'n recordi. L'altre dia
vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
d'un terrat, una noia que s'havia
rentat el cap, amb una tovallola
damunt les espatlles, s'anava passant,
una vegada i deu i vint, la pinta dels cabells.
Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt
Eren les quatre de la tarde, i feia vent.


2 comentarios:

Francesc Bon dijo...

A mí el hip-hop no em fa molt el pes, però trobo que aquesta té aquest regust un pel incòmode de quan en Chris Cunningham feia clips pel Aphex Twin o els Leftfield.

http://www.youtube.com/watch?v=XSbZidsgMfw

Diumenge passat vaig estar amb el fútbol del nano a La Mina, i fa unes setmanes a Sant Roc. Inspirador, com a poc.

Tuli Márquez dijo...

Fent treball social és dels llocs que més he visitat. Les rodalies.
El hip-hop és una de les vies de sortida del gueto.
Musicalment té diferents vessants. M'agrada molt quan toquen soul i funk, quan es posen transcendents, no tant.
Conec Cunningham
Merci pel comentari
abraçades